Informa't
×

Sol·licita informació i comenta'ns el teu cas

Cultiu fins a blastocist

El cultiu embrionari llarg en un cicle de fecundació in vitro permet el desenvolupament dels embrions fins a l’estadi de blastocist.

Atès que només els millors embrions arriben a blastocist, realitzar la transferència en el cinquè dia – en comptes del segon o el tercer, que és l’habitual – permet una major selecció, la qual cosa comporta un augment en les taxes d’embaràs i una reducció del risc d’embaràs múltiple.

En una concepció natural, el moment en el qual l’embrió entra en contacte amb l’endometri és precisament en el cinquè o sisè dia després de la fecundació, la qual cosa dóna pas a l’embaràs. En realitzar la transferència embrionària en blastocist, s’afavoreix la sincronia natural entre l’embrió i l’úter matern.

Aquesta tècnica està indicada en:

  • Cicles de FIV amb un nombre d’embrions viables superior al nombre d’embrions que es transferirà i en els quals la qualitat embrionària sigui molt similar i no permeti diferenciar els més aptes per transferir i donar lloc a l’embaràs.
  • Casos amb fallades repetides d’implantació.
  • Casos de Diagnòstic Genètic Preimplatacional, en què el cultiu llarg és indispensable per mantenir els embrions en cultiu fins a l’obtenció dels resultats de l’anàlisi.

En canvi, el cultiu llarg no és una tècnica apta per a la resta de casos ja que comporta el risc que els embrions no assoleixin l’estadi de blastocist en el laboratori i, per tant, no es pugui realitzar transferència.

Actualment, les millores en els mitjans de cultiu i els avanços tecnològics en els laboratoris de FIV han augmentat l’eficiència del cultiu fins a blastocist, permetent el seu ús d’una forma rutinària.