Informa't
×

Sol·licita informació i comenta'ns el teu cas

Dona sense parella masculina

Les dones que no tenen parella o tenen parella femenina poden recórrer a la reproducció assistida per ser mares. La legislació sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida (Llei 14/2006) recull ambdues possibilitats, i a Gravida t’oferim tots els tractaments que contempla.

L’opció menys invasiva és la inseminació artificial amb semen de Donant (IAD). La IAD consisteix en la introducció d’espermatozoides, prèviament tractats en el laboratori, en la cavitat uterina de la dona per aconseguir una gestació. D’aquesta manera s’intenta escurçar la distància que separa els espermatozoides de l’òvul i facilitar així la trobada entre tots dos. És un procediment senzill i indolor i és adequat en dones amb les trompes permeables i una funció ovàrica correcta.

Quan no es donen les condicions esmentades, cal recórrer a la fecundació in vitro (FIV) amb semen de donant. Aquest tractament implica que la fecundació de l’ovòcit per l’espermatozoide es realitza en condicions de cultiu in vitro en el laboratori, és a dir, en l’exterior de l’aparell reproductor femení. És un procés més complex, ja que requereix extreure els òvuls, fecundar-los en el laboratori i transferir els embrions resultants al ventre matern. Aquesta tècnica és més invasiva, però també més efectiva.

En ocasions, quan la dona presenta una baixa qualitat ovocitària o fallada ovàrica, el tractament indicat és la fecundació in vitro amb recepció d’ovòcits i semen de donant. Al nostre país, la recepció d’ovòcits és totalment anònima. L’únic context en el qual la llei contempla conèixer la identitat de la donant és dins d’un matrimoni entre dues dones. La Recepció d’Òvuls de la Parella (ROBA) és possible sempre que compleixin el requisit d’estar casades.